El kendo és un art marcial japonès el nom del qual està compost per dos ideogrames: 剣 (ken: espasa) i 道 (do: camí, via). Està considerat l’hereu directe de diferents escoles d’esgrima japonesa clàssica, que eren aquelles amb les quals els samurais s’instruïen en l’art clàssic del maneig de la katana. Aquest art es coneixia com a kenjutsu, i l’art marcial que practiquem avui és una versió esportivitzada que va néixer a partir de la prohibició de l’ús de la katana durant la Restauració Meiji al Japó (1866 a 1870).

El kendo promou valors com la importància de l’esforç, la constància, el respecte i la superació personal: al Japó és un complement a l’educació dels nens i es considera una forma perfecta de millorar no només com a persones, sinó també com una clau per fer avançar la societat.

El propósito de practicar Kendo

El propòsit de practicar Kendo és:

Modelar la ment i el cos,

Cultivar un esperit vigorós,

I mitjançant la pràctica correcta i rigorosa,

Esforçar-se per millorar en l’art del Kendo.

Apreciar la cortesia humana i l’honor,

Relacionar-se mútuament amb sinceritat,

I perseguir sempre el desenvolupament personal.

Així, un serà capaç de:

Estimar el seu país i la societat, contribuir al desenvolupament de la cultura

I promoure la pau i la prosperitat entre totes les persones.

The Concept of Kendo – All Japan Kendo Federation 1975.

La vestimenta

El kendogi o vestimenta per a la pràctica del kendo està composta per dues peces: la primera és el keikogi, una mena de jaqueta, i la segona és la hakama: uns pantalons molt amples formats per diversos plecs davanters i dos darreres. Tradicionalment, aquestes peces es confeccionaven amb cotó i es tenyien a mà amb indi, tot i que avui en dia també es poden trobar models elaborats amb teixits sintètics. També es poden trobar hakames i keikogis de color blanc, que en el passat era el color reservat per a les dones i els nens.

El bogu

Men

El men és un casc que protege tant el cap com la gola; s’ata a la part del darrere del cap amb unes cintes denominades himo i es col·loca sobre un mocador de cotó (tenugui) la funció del qual és evitar que la suor caigui sobre els ulls.

Kote

Els kote són uns guants sense dits que protegeixen les mans i les canells. La zona vàlida d’atac és, precisament, l’avantbraç, especialment el dret.

Tare i do

El tare és una protecció per a la cadera que, a més, serveix per col·locar el nafuda o zekken, on cada persona porta escrit el seu nom i dojo, ciutat o país. El do és una protecció rígida que protegeix el tronc i el pit: tradicionalment s’elaborava amb bambú, però avui dia hi ha una multitud d’opcions de plàstic.

Shinai, bokken i kodachi

El shinai és l’espasa de bambú que s’utilitza per a la pràctica del kendo i també en les competicions: es tracta d’un sable format per quatre varetes de bambú unides per diferents parts. Per a la pràctica dels exercicis de kata s’utilitzen altres dues espases de fusta massissa: el bokken o tachi i el kodachi.